Sortim de la zona d'aparcament per un camí que pujant per la dreta del torrent s'endinsa cap a la vall de Cabanes. En un punt canviem de costat del torrent i avancem per l'esquerra. Quan ens acostem als 2.000 m d'alçada el camí gira a la dreta i torna a travessar el torrent. Arribem a l'Estanyola i, al cap d'un moment, sortim a l'estany Negre de Cabanes, un petit oasi en el camí. El voregerem per l'esquerra per un caos de roques buscant el millor pas. De tant en tant trobem alguna fita. Quan aconseguim deixar enrere aquest caos arribem a la desembocadura d'un torrent a l'estany: és el riu de les Abadies. El travessem i anem remuntant la seva vall més aviat per la dreta. El terreny combina les pujades d'herba i els grans blocs de roca. Alguns trams semblen trepitjats i de tant en tant trobem alguna fita. Pugem encaixonats pel terreny i quan trobem una altra vall que s'obre a la nostra dreta poc després d'algunes construccions d'aixopluc molt senzilles la remuntem fins arribar a l'estany Bou. El voregem per la dreta i en arribar a l'altre extrem enfilem un pendent d'herba i roques. Més amunt trobem un pal indicador de l'alçada de la neu que ens pot servir de referència. Ens hi acostem. A sota hi ha un petit estany al qual no baixarem. Girem en direcció oest per anar a trobar l'estany Blau. Aquí enllacem el camí que ve de l'estany Negre per un altre itinerari. Voregem el llac per l'esquerra. Veiem un primer torrent sec que baixa al llac. Nosaltres remuntem el segon i en el punt on el torrent es tanca girem per un pas estret a la nostra dreta. De mica en mica anem agafant alçada. Trobem algunes fites del camí que ve del llac. Nosaltres no les seguim i anem pujant buscant el millor pas decantant-nos una mica cap a l'esquerra. Arribem sobre l'estany Gelat. El nostre objectiu és a tocar. Baixem a l'estany i anem a buscar un pendent d'herba que ens permetrà assolir la collada de Bassiero. En direcció oest veiem el cim, on arribarem resseguint-ne el llom sense dificultat. El camí de retorn el farem tornant a la collada de Bassiero. Allà descendirem pel vessant oposat d'on hem vingut per anar a buscar la vall del Gerber. Aquí no tindrem problemes d'orientació, ja que hi ha nombroses fites. Primer les seguirem per acostar-nos al refugi de Mataró. Sense arribar-hi, el sobrepassem i continuem baixant sense pèrdua fins arribar a la carretera del port de la Bonaigua, a l'aparcament de la Peülla de l'estació d'esquí de Baqueira. Allà ens dirigim a la zona de pàrquing que hi ha a l'altra banda de la carretera i a l'extrem més alt busquem les estaques amb pintura groga que haurem d'anar seguint fins al punt d'inici. Primer baixem per prats fins a l'ermita de la Mare de Déu de les Ares. A partir d'aquí els senyals van per la carretera. Cal desfer algunes corbes fins que aquests ens endinsen definitivament cap al bosc en direcció al salt de Comials. El camí és agradable i còmode. En un moment donat, aquest camí troba la carretera que ve del refugi del Gerdar i que es reincorpora a la carretera de la Bonaigua. Els senyals, però, no trepitgen l'asfalt i van pel marge dret per allunyar-se'n. Els seguirem per acabar d'aprofitar l'incomparable entorn del bosc del Gerdar fins al refugi, des d'on tocarà remuntar una mica la carretera per arribar al punt d'inici.
Pic de Bassiero - Punta est