Deixem la urbanització de Fontrubí i desfem el carrer per on hem arribat fins a retrobar la carretera GIV-5223. La seguim uns 600 m a la dreta i ens desviem per un camí que puja a l'esquerra cap a el Querol, una gran casa de pagès. Davant la casa hi ha una pista barrada amb una tanca. La creuem i pugem per terreny una mica pedregós fins a un collet, prop d'una línia elèctrica. Aquí el camí creua un prat, en baixada. Les vistes cap a les muntanyes de Vallter són espectaculars i ens donen una bonica sensació de plaer. Creuada la línia elèctrica, el camí torna a pujar fins al collet de la Costa. En aquest punt es divideixen el camí d'anada i de tornada. Ara ens desviem a la dreta seguint els indicadors del coll d'Ares. La pujada és constant i a trams força pedregosa. En sortir del bosc continuem avançant per prats, fet que ens permetrà tenir unes vistes molt obertes de les muntanyes de banda i banda de la carena. En arribar al pla Jugador, el terreny se suavitza, però és una il·lusió, perquè deixada enrere la Casilla, una antiga caserna de carrabiners, comencen el pendents més forts de la pujada fins al coll d'Ares. No posar un peu a terra serà tot un repte! El camí s'enfila seguint la carena, voreja la Quera de Boc (1412 m) i arriba a coll Prugent. A partir d'aquí la pista deixa la carena per avançar dins d'un bosc amb rampes molt fortes fins al coll d'Ares. Ara toca iniciar el camí de tornada. Baixarem per la carretera pel vessant francès fins la primera corba tancada a la dreta. Allà surt un camí, a l'esquerra, que anirà resseguint la frontera direcció nord entre Catalunya i França. La pista és prou còmoda i planera, fet que ens permet descansar de la dura pujada fins al coll d'Ares. En arribar a la collada de Prats deixem la pista i ens desviem a l'esquerra per una pista menys evident que creuant un camp s'enfila per resseguir el llom de la carena que fa de frontera. Anem fent petits ascensos i descensos en un ambient d'alta muntanya. Passem pel coll de la Clapa, on hi ha el camí que baixa fins a Fabert, i continuem fins al coll Pregon. Aquí abandonem la carena i la frontera per baixar, ara sí, cap al vessant català per un camí sender que desemboca a la pista que arriba a Espinavell. Baixem per la carretera d'accés al poble durant prop de 2 kms, i abans d'arribar a la carretera principal, ens desviem a la dreta per un camí que puja fins a la casa de pagès de Can Freixe. Passem per davant la casa i girem a l'esquerra per un camí força trepitjat pel bestiar. El camí, força humit i fangós, ens porta fins al cementiri de Molló, i continuant recte arribem al poble de Molló, on trobarem els serveis necessaris per fer una parada d'avituallament. Baixem fins a la carretera a la part baixa de Molló, i la seguim a la dreta de baixada. En deixar enrere les últimes cases del poble, agafem una pista a l'esquerra que va a creuar un torrent. La pista remunta fins una casa de turisme rural i continua fins arribar al collet de la Costa, on ens hem desviat a l'anada. A partir d'aquí només haurem de desfer el camí d'anada per arribar al nostre punt d'inici.